La història és ben coneguda: durant segles ha estat glossada per historiadors i escriptors de tota mena. El propi Trajà es va encarregar de preservar-ne la memòria de la manera més monumental, encomanant-li al seu arquitecte favorit, Apolodor de Damasc, que construira a Roma un nou fòrum imperial, més grandiós que els anteriors, tot ple d'estàtues del propi emperador i rematat per una basílica com mai se n'havia vist abans i una columna que reflectira la gran gesta. Hui dia queda poc del fòrum i la basílica. S'ha perdutr també el llibre anomenat Dacica on es narraven els fets amb paraules, però ens queda encara eixa columna plena de petits soldats i petites gran batalles.
Entre els escriptors que han recollit aquells fets antics està el gran Santiago Posteguillo. L'altre dia vaig fer la meua visita anual a la Fira del Llibre de València i vaig aprofitar per comprar-me (signat per l'autor) un exemplar de Circo Máximo, on es parla, entre altres coses, de la conquesta de la Dàcia, i tot allò de memorable que hi va haver, inclosa la construcció d'aquell llegendari pont sobre el Danubi, obra també d'Apolodor.
Com deia, eren els temps de major glòria i autoconfiança de l'Imperi. No és d'estranyar que els escriptors li dediquen llargues pàgines. El que no ha obtingut tant de ressò és la segona part de la història, molt més fosca i oblidada. Era l'any 270. En plena època de crisi, l'emperador Aurelià, un dels grans generals de la història romana, va decidir desmantellar la província de la Dàcia i retirar les tropes cap a Moèsia. Aquets episodi és poc conegut. No el commemora cap estàtua ni cap llibre. Però té valor literari, sens dubte. Jo me'n faig ressò en la meua novela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada