Africanus, el fill del cònsul

La fórmula és molt simple: s'agarra un fet històric, es fa un retrat interioritzat i detallat dels protagonistes, humanitzant-los o demonitzant-los, i se li afegix una mica de fantasia, algun personatge secundari que dóne color a l'acció i alguna història d'amor plena de dificultats i atzars. La fórmula, que es ve utilitzant des dels temps del romanticisme i les noveles de Walter Scott, sembla inesgotable i en plena vigència. És utilitzada hui en dia en centenars i centenars de noveles històriques que es publiquen cada any, noveles sobre Roma, sobre l'Edat Mitjana, sobre Egipte, sobre l'Espanya dels Àustries. I sembla que hi ha un públic amb ganes de més.

Jo me'n llig alguna de tant en tant. Amb tal allau de voluminoses noveles és comprensible que hi haja molta palla. He tingut algunes decepcions notables, com és el cas de La catedral del mar, d'Ildefonso Falcones, una novela simplista, quasi infantil, en la qual només hi ha un enfrontament entre el bé i el mal sense majors matisos, on els bons són molt bons i els dolents molt dolents, una mica a la manera de La sombra del viento, de Zafón, una de les pitjors noveles mai escrites. La de Zafón la vaig acabar, la de la catedral del mar no.

És evident que en la novela històrica ha d'haver una divisió clara entre els bons i els dolents; al cap i a la fi solen estar centrades en un conflicte bèlic o social i l'autor, sempre, pren partit per un costat o l'altre. Dins d'aquestes coordenades, però, l'habilitat de l'escriptor és la que pot generar un producte que valga la pena. Això no passa tots els dies. Per al meu gaudi, he trobat aquesta combinació en la novela Africanus, el hijo del cónsul, del valencià Santiago Posteguillo. La sorprenent erudició de l'autor en materia romana es combina amb la seua particular manera d'escriure, certament àgil i hàbil. Un bon entreteniment literari dins de la literatura de gènere. A més, amb l'afegit de ser capaç de contar de manera original una història mil vegades contada, la de l'enfrontament entre cartaginesos i romans. Per sort, Africanus és la primera part d'una trilogia. Ja tinc en mode d'espera el següent tom.