Desig d'anar a Sèrbia

Si hi ha un país d'Europa que queda fora de tota ruta turística, aquest és sense dubte Sèrbia (en companyia dels adjacents i també ex-iugoslaus Bósnia, Montenegro i Macèdonia). És més fàcil trobar una guia de viatges sobre Surinam o les Illes Fidji que per a qualsevol d'aquests països balcànics. Potser en tot açò pesa encara la imatge de país relacionat amb la guerra, o de lloc una mica fosc o impenetrable. La veïna Croàcia, amb les seues platges i els seus llocs de turisme amable, i el petit enclau muntanyenc d'Eslovènia s'han apuntat fa temps al carro del turisme. ¿Li arribarà el torn a Sèrbia? No se sap.

El que m'atrau de Sèrbia té també que vore amb períodes turmentosos i amb paratges ferits per la guerra. No sé si és casualitat, però una de les èpoques més turbulentes de la història de l'Imperi Romà va ser protagonitzada per emperadors i usurpadors que en gran part van nàixer en terres balcàniques. Es van criar en la guerra, van madurar en la guerra, van lluitar per les regnes d'un imperi en plena crisi que es regirava com una serp ferida. Cal preguntar-se si hi ha hagut molts períodes de pau en la llarga història d'aquelles terres i la resposta és possiblement 'no', almenys fins ara que s'albira certa llum, certa porta oberta perquè algú com jo, armat amb les armes del viatger, puga anar a Sírmium, lloc natal d'Aurelià, de Maximià; a Félix Romuliana, l'indret on Galeri va construir un majestuós palau emulant el de Dioclecià en Split, un lloc de descans al qual mai no va arribar; visitar Naissus, ciutat natal de Constantí el Gran, de son pare Constanci Clor, de Claudi Gòtic. Emperadors d'un Imperi anomenat 'romà' en honor a una ciutat que alguns d'ells coneixien només com a referència llunyana.

Tinc un desig d'anar a aquelles terres. Per sort, sembla que iniciatives com la de l'Itinerarium Romanum Serbiae poden facilitar les coses, tot i que no està molt clar si el projecte està acabant d'assolir-se. Esperem que sí.

[revisions: juliol 2013: he inclòs un nou link en l'article].