Posiblemente sí. Determinados artistas (cantantes, actores, actrices) tienen una capacidad innata para apoderarse de la cámara con su mirada; la hacen suya a través de una especie de hipnosis o magnetismo. Los ejemplos que aduzco son, quizás, demasiado horteras: Raphael y Thomas Anders (de Modern Talking). Lo advierto. Y lo siento. Un pequeño sacrificio en aras de la ejemplificación.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estètica. Mostrar tots els missatges
Arquitectura moderna: ètica i estètica
Ens agrada mirar, admirar, contemplar allò que ens sembla bell. De vegades la contemplació ve obstruida per determinades reflexions. Ens pot passar quan visitem una catedral barroca i ens vénen a la ment els excessos històrics de l'església catòlica, o davant d'un edifici fet en l'ona franquista o en un país de règim comunista o sotmés al feixisme; pensem potser que ens agrada allò que veiem però ens costa abstraure'ns del context original.
Tinc reflexions d'aquesta mena a València. M'agraden els edificis moderns de la meua ciutat i quan passege amb la bici pel llit del riu no puc més que admirar tot allò que s'ha erigit en la Ciutat de les Ciències i zones adjacents. Al mateix temps pense en la quantitat de diners que s'han balafiat per tal de construir tots els edificis i iluminar-los cada nit, uns diners que indiscutiblement farien falta per a altres coses potser més necessàries, com l'educació o la sanitat. De tota manera, em mire els edificis i em semblen meravellosos. ¿Què fem? ¿Ètica o estètica?
Una cosa és certa: edificis com els de la Ciutat de les Arts i les Ciències són una mica excessius per a una ciutat com València, que no arriba al milió d'habitants. Tindrien més sentit a París o Londres, o Nova York. En la meua ciutat semblen més el capritx faraònic del polític de torn que la conseqüència més o menys lògica de l'esplendor d'una gran ciutat.
Pugem de nivell, situem-nos a Barcelona. Potser en la capital catalana, més gran i més rica, hi ha més espai per a la sumptuositat arquitectònica. En els darrers temps s'han construit un gran nombre d'edificis de disseny punter, que són motiu de joia per als amants d'aquestes coses, com ara jo mateix. Però clar, aquests edificis poden vore's també com monuments al capitalisme ferotge, demonstracions de força de determinades corporacions o poders fàctics, ostentació de riquesa o façana publicitària dels qui tenen el poder, terrenal o no.
Tornem a la qüestió d'abans: ¿ètica o estètica? Moltes vegades em deixe de reflexions i simplement contemple allò que m'agrada contemplar, sense més. Com a mostra, les fotos que vaig fer a Barcelona l'altre dia, tot passejant per la zona del Fòrum, per a mi nova:
Tinc reflexions d'aquesta mena a València. M'agraden els edificis moderns de la meua ciutat i quan passege amb la bici pel llit del riu no puc més que admirar tot allò que s'ha erigit en la Ciutat de les Ciències i zones adjacents. Al mateix temps pense en la quantitat de diners que s'han balafiat per tal de construir tots els edificis i iluminar-los cada nit, uns diners que indiscutiblement farien falta per a altres coses potser més necessàries, com l'educació o la sanitat. De tota manera, em mire els edificis i em semblen meravellosos. ¿Què fem? ¿Ètica o estètica?
Una cosa és certa: edificis com els de la Ciutat de les Arts i les Ciències són una mica excessius per a una ciutat com València, que no arriba al milió d'habitants. Tindrien més sentit a París o Londres, o Nova York. En la meua ciutat semblen més el capritx faraònic del polític de torn que la conseqüència més o menys lògica de l'esplendor d'una gran ciutat.
Pugem de nivell, situem-nos a Barcelona. Potser en la capital catalana, més gran i més rica, hi ha més espai per a la sumptuositat arquitectònica. En els darrers temps s'han construit un gran nombre d'edificis de disseny punter, que són motiu de joia per als amants d'aquestes coses, com ara jo mateix. Però clar, aquests edificis poden vore's també com monuments al capitalisme ferotge, demonstracions de força de determinades corporacions o poders fàctics, ostentació de riquesa o façana publicitària dels qui tenen el poder, terrenal o no.
Tornem a la qüestió d'abans: ¿ètica o estètica? Moltes vegades em deixe de reflexions i simplement contemple allò que m'agrada contemplar, sense més. Com a mostra, les fotos que vaig fer a Barcelona l'altre dia, tot passejant per la zona del Fòrum, per a mi nova:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)